Moltes són les peces exposades en el Museu Escolar de Pusol que criden l'atenció de les nostres visites: l'enorme tractor vermell situat en l'última zona inaugurada “Els anys del canvi”, la tartana, els productes de broma que es venien en la Drogueria Pérez Seguí, els còmics i periòdics que pengen de les cordes del Quiosc Ric (l'anomenada “literatura de cordill”), etc. Però un element que entusiasma a persones joves i adultes -a unes per la novetat (i per llamineres, tot sigui dit) i a altres per despertar els seus més entranyables records d'infància- és el carret dels gelats o, més ben dit, el carro del chambilero.

Dit així pels chambis que venia -gelat al tall o cort de gelat-, el chambilero era un venedor ambulant de gelats; també venia llimonada, orxata i ordi, entre altres productes típicament estiuencs.

La paraula “chambi” té un curiós origen… Van ser els americans els qui van inventar i van industrialitzar aquest gelat de mantegada entre galeta i galeta de neula, al qual van anomenar “sandvitx”. Donat l'augment de l'afluència del turisme americà en la nostra península -particularment en el Llevant- i, per tant, la demanda d'aquests “sandvitxos”, els gelaters van incorporar aquest nou producte en els seus carrets, que amb el pas del temps -possiblement per una deformació fonètica- va derivar a la paraula “chambi”. La novetat? Que per a fer el chambi es va idear una petita màquina de ferro, un motlle que incorporava un moll, un tirador i un mànec, per a calcular el gruix del tall de gelat depenent dels diners de cada client/a.

Com escrivia més amunt, gairebé en l'entrada del museu el nostre carret dels gelats rep a els/as visitants: l'autèntic carro de fusta d'antiga venda de gelats perfectament recreat, amb la maquinària del chambi, els gots de cristall, les culleretes de cartó, les tapadores dels recipients de gelats, el drap, el cullerot per a servir la llimonada... no perd detall!

“Gelats Parisol” és la marca d'aquest carret, donat l'any 2008 per José García, en nom de la Comissió de Festes Baltasar Tristany. El seu antic amo el va dir així perquè, anys abans de crear aquest negoci, allotjat a París, trobava a faltar el sol d'Espanya; una vegada va tornar a la seva terra natal, va utilitzar aquest nom en el seu carret de gelats.

Alguna cosa que destaquem d'aquest ofici durant les visites guiades de col·legis al Museu Escolar és l'absència total de plàstic, atès que el *chambilero és anterior a la seva generalització. D'aquí ve que els gots per a les begudes anessin de cristall -el que obligava el/la client/a a prendre la seva beguda prop del carro- i que les culleretes per als gelats estiguessin fetes de cartó.

Una altra anècdota és la de els/as petits/as ajudants que tenia el chambilero. Si li faltava gelat, el/la nen/al fet que l'ajudava a reposar-lo era obsequiat/a amb un gratis.

La desaparició d'aquest ofici tradicional es va deure, en part, a l'aparició, venda i popularització de les primeres barres de tall de gelat, així com a l'auge dels negocis de venda fixa de gelats, que a poc a poc van anar substituint-lo.

Ja saps, si vols rememorar o conèixer aquest ofici del *chambilero, només has de visitar el nostre museu!

Autora: Marian *Tristán, coordinadora del Museu Escolar.